Barcelona va ser una ciutat pionera en la implantació de mesures per impulsar la instal·lació de sistemes d’energia solar; així, l’any 1999 es va aprovar l’Ordenança solar tèrmica de Barcelona, que va ser de compliment obligatori a partir de l'agost del 2000.
El balanç de tots aquests anys ha permès que a la ciutat s’hagin tramitat més de 100.000 m2 de superfície de captació solar que pot generar una energia anual de 71.000 MWh. Gairebé el 60% d'aquesta superfície es troba en edificis d’habitatges.
Ordenança solar de Barcelona
Actualment, el títol 8 sobre energia solar de l’Ordenança del medi ambient de Barcelona (BOPB del 2 de maig de 2011), regula l'obligatorietat de preveure sistemes d’aprofitament de l’energia solar per a la producció d'aigua calenta sanitària i per a la producció d'electricitat, en edificis de nova planta o en construccions, rehabilitacions o canvis d'ús integral.
Els professionals del sector que vulguin tramitar un projecte d’instal·lació han de justificar el compliment del títol 8 de l’Ordenança de medi ambient de Barcelona. En concret, han de presentar documentació en dos moments en el transcurs de la tramitació de les obres:
- Amb la sol·licitud del permís d’obres majors, en què s’ha de presentar un projecte d’energia solar tèrmica o fotovoltaica o memòria d’exempció.
- Amb la comunicació del final d’obres, en què s’han de presentar les certificacions de final d’obra de la instal·lació solar tèrmica o instal·lació alternativa i de la instal·lació fotovoltaica.
La documentació per a la sol·licitud del permís d’obres es presenta com un annex del projecte d’obres, anomenat “Separata d’energia solar”, amb el contingut que s’indica a la guia d’obres, resultat de la consulta prèvia.
Instal·lacions solars de caràcter voluntari
Les instal·lacions solars de caràcter voluntari s’han de tramitar com un comunicat d’obres.
Consulteu aquí si podeu accedir als ajuts i les bonificacions per a la vostra instal·lació solar voluntària.
Consulta aquí els tràmits per a les instal·lacions solars voluntàries.
Protocol d’energia i instrucció de generació
Protocol d’energia per a edificis municipals
El Protocol d’energia per a projectes i obres d’edificis i equipaments municipals (en endavant, Protocol d’energia) és un document elaborat per l’AEB en col·laboració amb els principals ens vinculats a l’Ajuntament i diverses enginyeries energètiques. Aquest protocol desenvolupa el contingut de la Instrucció tècnica per a l'aplicació de criteris ambientals en projectes d'obres en matèria d’energia i el contingut de la Instrucció per a la incorporació de l’objectiu de la generació d’energia renovable en les actuacions municipals relacionades amb la redacció de projectes d’obres i d’instruments de planejament urbanístic per tal que els projectes d’edificació pública municipal assoleixin el nivell de prestacions energètiques necessàries i suficients per ser licitats, executats i recepcionats pels gestors dels edificis.
El Protocol d’energia és d’aplicació a tots els ens vinculats a l’Ajuntament de Barcelona i a d’altres organismes públics participats pel consistori que s’hi vulguin adherir voluntàriament, i recull la informació necessària per preparar la documentació requerida per l’AEB en matèria d’eficiència energètica, generació d’energia renovable i monitoratge energètic, en les diferents etapes del projecte i de l’obra.
Els professionals del sector que requereixin desenvolupar un projecte d’edificació de titularitat municipal han d’elaborar una separata d’energia per a cadascuna de les fases del projecte d’acord amb l’organització i els continguts necessaris definits en el Protocol d’energia.
Dades de l’aplicació del Protocol d’energia en projectes d’edificació municipal per a edificis d'obra nova i rehabilitacions integrals entre els anys 2018-2020:
- 40% reducció mitjana de demanda (necessitats energètiques de l’edifici per garantir les condicions de salubritat i el confort de les persones usuàries) respecte al mínim normatiu
- 48% reducció mitjana de consum (energia que es preveu que consumiran les instal·lacions per satisfer les necessitats de climatització, il·luminació i aigua calenta)
- 43% autoconsum mitjà de les instal·lacions fotovoltaiques (producció d’electricitat d’origen renovable que es consumeix als mateixos edificis)
Els Requeriments d’Autosuficiència Energètica són els següents:
- Objectius d’eficiència energètica o Qualificació mínima B en els indicadors de Demanda de Calefacció i de Demanda de Refrigeració de la Certificació d’Eficiència Energètica de l’Edifici.
- Qualificació A en l’indicador de consum d’Energia Primària no Renovable (EPnR) de la Certificació d’Eficiència Energètica de l’Edifici.
- Objectius de generació d’energia
- Avaluar el potencial màxim de generació energètica renovable de l'edifici i justificar el màxim aprofitament d’aquest potencial.
- Objectius monitoratge energètic
- Permetre verificar el compliment dels Requeriments d'Autosuficiència Energètica d’eficiència energètica i de generació d'energia.
- Avaluar i fer el seguiment del funcionament energètic de l’edifici des del punt de vista normatiu, del gestor i dels usuaris.
Instrucció de generació
Des del 30 de gener de 2020 l’Ajuntament disposa d’una instrucció que dona les bases legals per a la incorporació de generació en tots els projectes municipals i ajudar a donar resposta als objectius de ciutat pel que fa a l’increment de generació.
Anteriorment l’Ajuntament disposava de la instrucció de sostenibilitat en projectes d’obres en què ja s’apuntava la necessitat d’incorporar la generació. Amb la nova instrucció de generació, però, l’obligació és expressa i els objectius són més ambiciosos.
Aquesta instrucció és de compliment obligatori tant en contractes subscrits per l’Ajuntament de Barcelona com en els ens dependents. Concretament, la instrucció s’ha de tenir en compte en:
- Redacció de projectes d'urbanització o infraestructures (projectes d'obres de l'espai públic, siguin d'urbanització o remodelació).
- Redacció de projectes d'edificació, de nova construcció, de rehabilitació integral o actuacions en què s’intervingui en l’envolupant, la façana o la coberta, etcètera.
- Redacció d’instruments de planejament urbanístic municipals.
Segons indica la instrucció, i a manera de resum, tots els projectes que es desenvolupin han de:
- Incorporar una anàlisi específica d'aprofitament màxim de fonts d'energia renovables i locals
- Incorporar elements de generació energètica integrats a l’espai públic.
- Dimensionar tècnicament les instal·lacions per maximitzar la generació energètica.
Els expedients generats, entre altres qüestions, han de preveure en el pressupost dels treballs o serveis que contingui una estimació del cost destinat a generació d’energia.
L’Agència de l’Energia és l’òrgan responsable de vetllar pel seu compliment com a organisme d’acompanyament, assessorament i control.
Aquí podeu trobar la Instrucció per a la incorporació de l'objectiu de la generació d'energia renovable en les actuacions municipals relacionades amb la redacció de projectes d’obres i d’instruments de planejament urbanístic.
Integració solar a Barcelona
La integració arquitectònica i paisatgística de l’energia solar
La transició cap a un model energètic més sostenible i autosuficient parteix del potencial de generació de les energies renovables, entre les quals destaca l’energia solar, probablement l’alternativa energètica amb més potencial: és la més abundant, la més acceptada socialment i la més viable tècnicament i econòmicament.
La implantació dels captadors solars en l’entorn de les ciutats constitueix un dels gran reptes per aconseguir un paisatge urbà de qualitat. L’eficiència de les superfícies de captació ha de ser compatible, en aquest sentit, amb la integració dels diversos elements de les instal·lacions solars.
La configuració urbanística de la ciutat determina les possibilitats d’integració dels sistemes de captació. Factors com l’orientació dels carrers, la naturalesa dels teixits urbans i l’exposició visual de la ciutat hi tenen un paper determinant. Per aquest motiu, les estratègies d’integració dels captadors solars són múltiples i sovint es basen en el fet d’atorgar-los altres funcions addicionals en l’envolupant de l’edifici.
Per això, l’Ajuntament ha cregut necessari establir criteris, eines i instruments que ajudin a difondre la cultura de la integració arquitectònica de l’energia solar en el paisatge urbà a Barcelona:
-
Voleu saber la capacitat de generació solar d’un determinat edifici? Consulteu la guia d’aplicació dels criteris per a la integració arquitectònica i paisatgística d’instal·lacions solars
Criteris d’instal·lació de superfícies de captació solar
A continuació, es planteja un conjunt de criteris bàsics d’actuació perquè els projectistes apliquin les millor pràctiques professionals en la integració de l’energia solar als edificis.
15 criteris per integrar millor les instal·lacions fotovoltaiques
Procediment de connexió de les instal·lacions d’autoconsum
Barcelona ha presentat el Programa d’impuls a la generació d’energia solar que vol potenciar i incrementar les instal·lacions de generació d’autoconsum aprofitant les cobertes dels edificis municipals i particulars, i disposant d’inversió pública i privada.
Malgrat el missatge negatiu que s’ha vinculat amb l’autoconsum i la percepció de dificultat en la legalització de les instal·lacions, l’Ajuntament vol demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de les instal·lacions solars d’autoconsum facilitant-ne el procés de tramitació, a fi que les empreses i la ciutadania facin una aposta ferma per l’energia solar.
Per aquest motiu, s’ha elaborat una guia de tramitació que defineix els passos que cal dur a terme i on dirigir-se en el cas que es vulgui disposar d’una instal·lació.
Tot i que aquesta guia està adreçada principalment als professionals del sector, s’ha considerat oportú tenir en compte la ciutadania i la guia també dona respostes a les consultes ciutadanes sobre l’autoconsum.
Guies per als professionals
- Guia bàsica d’eficiència energètica en edificis municipals
- Guia d’implantació d’instal·lacions fotovoltaiques en construccions públiques
- Guia de manteniment integral d’edificis d’habitatges
- Anàlisi d'escenaris de qualificació energètica d'edificis a Barcelona: Estudi en edificacions de nova planta d'ús residencial
- Anàlisi d'escenaris de qualificació energètica d'edificis a Barcelona; Estudi en edificacions de nova planta d’ús terciari