Barcelona és una ciutat densa i compacta, i només disposa de sòl urbà (no hi ha sòl urbanitzable on es pugui créixer). Aquest fet fa difícil construir-hi noves cases o pisos i també fa que el parc d'habitatges sigui antic: la mitjana d’edat dels edificis és d’uns 65 anys, i només un 7% són posteriors al 1980. 

Tenint en compte aquesta realitat, ja fa anys que l'Ajuntament desenvolupa polítiques de rehabilitació dels habitatges. En la Declaració d’Emergència Climàtica s’estableix l’objectiu de rehabilitar 10.000 habitatges/any amb ajudes (subvencions o crèdits) en rehabilitació energètica.    

A més dels beneficis ambientals, viure en un habitatge amb bones condicions energètiques repercuteix positivament en la salut i el confort de la ciutadania.  

L'Ajuntament de Barcelona impulsa anualment ajuts a la rehabilitació d'habitatges orientats a la generació i estalvi d'energia.  

A més dels beneficis ambientals, viure en un habitatge amb bones condicions energètiques repercuteix positivament en la salut i el confort de la ciutadania.