Energia Barcelona

Per donar a conèixer la rellevància dels fons europeus en l’àmbit de la rehabilitació d’habitatges, el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) ha organitzat la Jornada Tècnica Rehabilita, que s’ha celebrat el 23 i 29 de febrer a la seva seu i a la del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona.

L’objectiu del primer dia ha estat explicar la importància dels fons Next Generation de la Unió Europea a l’hora de fomentar la rehabilitació d’edificis a la ciutat per millorar l’eficiència energètica. Ha comptat amb la participació d’Anna M. Font i Morera, arquitecta i directora del Programa dels Fons Europeus en matèria de rehabilitació i regeneració de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB). Font ha demanat la creació de “plans de rehabilitació estables que respectin els temps dels veïns i les veïnes” que incloguin “els problemes de conservació i les necessitats d’accessibilitat”.

Per altra banda, una de les taules rodones del segon dia ha tractat sobre quines actuacions s’estan duent a terme a Catalunya per impulsar la rehabilitació. En aquest debat ha intervingut Ana Rigalt Benito, cap del Departament de Foment de la Rehabilitació de l’IMHAB, que ha explicat que la rehabilitació és un eix prioritari per l’Ajuntament de Barcelona i que forma part d’un pla d’acció per fer front a l’emergència climàtica. En aquest sentit, ha subratllat que la ciutat té un gran objectiu de rehabilitació: “Hem de rehabilitar molt més i amb unes exigències energètiques molt superiors”. I ha explicat que s’ha adaptat els serveis, s’ha redimensionat els equips, s’han millorat les eines informàtiques i ha augmentat la col·laboració publicoprivada per assolir l’objectiu.

La Jornada Tècnica ha servit també per presentar l’estudi ‘Anàlisi i propostes per a l’optimització del programa d’ajuts Next Generation per a la rehabilitació residencial’, encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i elaborat per Ramon Muñoz Jordán, arquitecte expert en rehabilitació. A més a més, en altres taules rodones s’ha parlat de nous models de negoci i s’han presentat exemples de casos de bones pràctiques en altres ciutats de l’Estat.

Els efectes de tenir un habitatge poc eficient energèticament

El parc d’habitatge de Barcelona està envellit, tal com es desprèn de les dades de l’informe de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB) titulat ‘Estratègies i potencial de rehabilitació. Estat físic i potencial de millora del parc d’habitatges de Barcelona’. El treball conclou que el 87% dels edificis de la ciutat es va construir abans del 1980 i, per tant, no entren dins la primera normativa d’eficiència energètica aprovada aquell any a l’Estat. A més, un 81% del total d’habitatges de Barcelona obtindrien una qualificació energètica E o inferior, segons els resultats de la simulació feta per a l’estudi.

L’informe també assenyala que en el període 2008-2019, només un 10% d’habitatges es va sotmetre a “grans reformes de rehabilitació” i posa el focus en les conseqüències econòmiques que pot tenir per a les famílies viure en un habitatge poc eficient energèticament. Mantenir una temperatura adequada a les llars costa, de mitjana, 196 € al mes en els edificis plurifamiliars, xifra que s’enfila fins als 399 € al mes en els edificis unifamiliars. Així mateix, un 25% de les llars destina el 10% dels ingressos a pagar la factura de llum, fet que les situa en risc de pobresa energètica.

Habitatges més eficients amb els fons Next Generation

Els fons es divideixen en quatre línies d’ajudes:

• Rehabilitació de l’edifici.
• Rehabilitació de l’habitatge.
• Rehabilitació dels barris.
• Elaboració del Llibre de l’Edifici i Projectes.

Per demanar algun d’aquests ajuts, cal ser propietari de l’habitatge.

Si hi estàs interessat o interessada, trobaràs tota la informació necessària al web de l’Ajuntament ‘Rehabilitar és estalviar’.

També tens al teu abast l’Oficina de Rehabilitació Municipal (ORM), on t’ofereixen assessorament, gestió i acompanyament per tramitar aquestes ajudes.