29 Novembre, 2022 - 22:58

Habitatge. La segona i última jornada del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona ha estat centrada en la rehabilitació d’edificis i la contribució dels Fons NextGeneration, així com les polítiques d’habitatge en punts com Cadis, València i Xile.

La tercera edició del Fòrum d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (FHAR) ha finalitzat, dimarts 29 de novembre, amb la segona i darrera jornada, també amb el recinte de Palo Alto com a ubicació escollida i amb un dia assolellat que ha ajudat a combatre el fred entre els assistents que han omplert la sala principal. 

La sessió matinal ha comptat amb tres ponències, les dues primeres focalitzades en la rehabilitació d’edificis, un dels temes que han capitalitzat l’esdeveniment d’enguany. En els últims anys, Barcelona ha fet una decidida aposta per la intervenció i millora d’edificis a tota la ciutat, com a solució davant l’emergent necessitat de disponibilitat d’habitatges per part dels ciutadans. Però, com ha quedat constatat, no val fer-ho de qualsevol manera. 

Rehabilitar amb consciència ambiental 

Implementar polítiques enfocades a la sostenibilitat, que entre altres beneficis incideixin en l’estalvi energètic, és cada vegada més necessari, com han explicat amb detall els ponents presents a sobre l’escenari: la sòcia de Cíclica, Anaïs Bas; el president de Batec i arquitecte assessor ambiental soci de Societat Orgànica, Albert Sagrera; la fundadora i directora del Grup Habitat Futura, Cèlia Galera; i la directora de Projectes, BIT Habitat, Centre d’Innovació Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, Isabella Longo.

Entre els punts més destacats del debat, tots ells han coincidit en la importància de col·lectivitzar el procés de rehabilitació, i involucrar a totes les persones que conformen la comunitat de veïns. Una dinàmica que ha de permetre crear un model més circular, que camini cap a la descarbonització, i generar així una comunitat que permeti compartir energia, fins i tot entre diversos edificis veïns. “S’han de rehabilitar les persones, no els edificis”, afirma Sagrera. Un canvi de paradigma que, en cas de no tirar endavant, continuarà deixant notables conseqüències pel camí, fins i tot més greus del que es pot esperar. “En un hivern normal, un augment del 10% dels preus reals de l’energia s’associa amb un augment del 0,6% de les morts”, apunta Longo, en referència a un article publicat per The Economist en el context de la guerra a Ucraïna.

Un impuls en la rehabilitació d’edificis que s’ha vist, en bona part, estimulat per l’arribada dels Fons NextGeneration, que han permès a l’Ajuntament de Barcelona obrir una línia d’ajudes per arribar a un gran nombre de ciutadans. Ajudes que incideixen en la propia estructura de l’edifici, en millores d’accessibilitat a l’habitatge, en substitució de finestres en zones acústicament tensionades o, fins i tot, en un conjunt d’habitatges del mateix barri, i que ha descrit la directora de programa dels fons NextGeneration de la Generalitat de Catalunya, Elsa Ibar.

Un ventall de línies d’actuació que demostren que Barcelona és una referència en aquest camp en l’àmbit estatal, i que obren noves alternatives en el futur. Un context positiu no exempt de riscos i incerteses, especialment quan s’acabin aquests incentius econòmics de la UE, com ha destacat el gerent d’Habitatge i Rehabilitació de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón. Per la seva part, les ajudes també tenen una afectació en el teixit social, directament relacionat amb la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge social i assequible i amb la de demanar a l’Estat que sol·liciti crèdits, com han emfatitzat el representant d’Habicoop – Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, David Guàrdia, i el conseller de la Junta de Govern del CEC i vicepresident del CEES, Anton Gasol.

Realitats geogràfiques llunyanes, però problemàtiques comunes

Per tancar el matí, i buscant una perspectiva més global relacionada amb l’emergència habitacional, que sens dubte també ha estat al centre del debat en aquesta edició, la darrera ponència ha comptat amb representants de realitats geogràfiques prou diferents, però amb problemàtiques comunes. Mercantilització de l’habitatge, degradació del territori, gentrificació a un ritme accelerat, sobreocupació, etc. 

Realitats que comparteixen dues ciutats com Cadis i València, i que han pogut subratllar la Regidora d’Habitatge, Salut i Serveis Comuns de l’Ajuntament de Càdis, Eva Tubío, i el Secretari d’Habitatge i Funció Social de la Comunitat Valenciana, Alejandro Aguilar. I, a milers de quilòmetres de distància, però amb nexes en comú i una realitat ben interessant, la Secretària executiva de condominis, Ministeri d’Habitatge i Urbanisme de Xile, Doris González, ha desenvolupat el concepte de democratització de les ciutats, que mitjançant mesures de tota mena està aconseguint vertebrar una societat fortament fracturada per les desigualtats econòmiques.

Pràcticament, una visió 360º que ha abaixat el teló a les ponències del FHAR, malgrat que la tarda encara reservava un espai per a la divulgació d’altres temes d’interès amb un format de tallers que s’han celebrat en diferents punts de la ciutat. 

Les exposicions d’habitatge industrialitzat i cohabitatge, la mostra d’un habitatge rehabilitat de parc públic i la tasca que du a terme el departament de disciplina de l’habitatge, que lluita per evitar pràctiques fraudulentes i especulatives, han marcat el primer torn, mentre que el segon ha comptat amb una xerrada dirigida als joves i la dificultat per accedir a un habitatge, un taller d’atenció i acompanyament als desnonaments i la visita a l’Oficina de Rehabilitació Municipal, recentment inaugurada.

Amb bones sinergies i un munt d’aprenentatges a la motxilla, el FHAR 2022 s’acomiada amb moltes ganes d’afrontar els nombrosos reptes que té al davant l’habitatge a Barcelona, i la perspectiva de superar-los i explicar-los en l’edició de l’any vinent.